Àrea temàtica
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà

Àrea temàtica
Amèrica > Guatemala

ca - itza'
ca - itzaj  sin. compl.
cy - Itza'
cy - Itzaj  sin. compl.
de - Itza
de - Itzá  sin. compl.
de - Itza'  sin. compl.
de - Itzaj  sin. compl.
en - Itza'
en - Itza  sin. compl.
en - Itza Maya  sin. compl.
en - Itzaj  sin. compl.
es - itzá
es - itza'  sin. compl.
es - itzaj  sin. compl.
eu - itzajera
eu - itza'  sin. compl.
eu - itzaj  sin. compl.
fr - itza
fr - itzá  sin. compl.
fr - itza'  sin. compl.
fr - itzaj  sin. compl.
gl - itza'
gl - itzaj  sin. compl.
gn - itsa
gn - itzaj  sin. compl.
it - itza'
it - itzaj  sin. compl.
pt - itza'
pt - itzaj  sin. compl.
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
La llengua itza' es troba molt a prop de l'extinció: tan sols té entre 12 i 30 parlants, tots persones grans, i una seixantena de semiparlants. La comunitat ha mostrat interès a recuperar la llengua i alguns lingüistes s'hi han implicat. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, a més, duu a terme algunes iniciatives en l'àmbit escolar en aquest mateix sentit.

L'itza' s'utilitzava com a llengua de comunicació habitual fins que, l'any 1935, el cap polític de El Petén, Federico Ponce Vaidez, en va prohibir l'ús. Això va implicar càstigs físics als infants a l'escola, i multes i fuetades als pares, si no respectaven la prohibició.

La denominació itza' significa 'mag o bruixot de l'aigua' (itz, 'mag, bruixot'; a', 'aigua').

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.