1.
afligir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta. Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu [...]
|
2.
afligir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
afligir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [entristecer] afligir, adolorir. 2 p fr [atormentar] afligir, colpir, adolorar. El mal que nos aflige, el mal que ens afligeix. 3 amer [apalear] copejar, bastonejar. v pron 4 afligir-se, doldre's, passar pena. Afligirse con una mala noticia, afligir-se per una mala notícia. [...]
|
4.
afligir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 afligir, apenar. v pron 2 afligirse, apenarse. [...]
|
5.
afligir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor. [...]
1 tribular (≠ atribolar) adolorar o adolorir acorar conferir desconsolar o desconhortar consternar contristar desolar (fig.) turmentar (fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor. endolar, omplir algú de dol o aflicció. clavar un clau al cor lacerar el cor punyir el cor → entristir. 2 (afligir-se pron.) doldre's donar-se mal cor dolorejar, estar amb l'ànim adolorat. passar pena morir-se de pena entrenyorar-se, doldre's d'alguna cosa. sagnar el cor tenir una espina (o un clau) al cor passar els set calzes d'amargura passar tribulacions passar un calvari sumir-se en l'aflicció lligar-se-li (a algú) el cor © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
afligiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afligir. Aflicció. [...]
|
7.
desconsolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar de consol, afligir. Què et desconsola? No et desconsolis així! [...]
|
8.
amargar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
|
9.
adolorar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [afligir] adolorar, afligir. [...]
|
10.
descorazonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr arrencar (o treure) el cor. 2 fig [afligir] afligir, desconsolar. 3 fig [desanimar] descoratjar. Las críticas lo descorazonan, les crítiques el descoratgen. v pron 4 fig descoratjar-se. [...]
|