FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Orfeu o a la literatura i als ritus atribuïts a ell. Himnes òrfics. Misteris òrfics. Seguidor o partidari del moviment religiós de l'orfisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Personatge principal d'un drama, d'un poema èpic, d'una novel·la, etc. Persona que assumeix el paper principal en un afer, que es distingeix més en una reunió, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marca l'alternativa. Sia veritat sia mentida. sia... o... Sia... sia... La fortuna, sia bona o dolenta. Pot reforçar la conjunció o quan denota equivalència. El protagonista, o sia, el personatge principal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta suspesa en forma de pavelló per damunt un llit, tron, altar, cadafal, etc., o portada al cim de vares per damunt un objecte sagrat o un personatge elevat, distingit, en senyal d'honor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris. Color gris. Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la història. Investigació històrica. Narració històrica. Temps històrics. Famós en la història. Succés, nom, històric. Que ha existit realment. Jaume I és un personatge històric. Que ha succeït realment. El fet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en lluita, en oposició, amb un altre. Pompeu fou antagonista de Cèsar. Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d'una substància per un mecanisme de competència. Personatge que en una obra de ficció s'oposa a la figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona el seu nom a un poble, a una ciutat, a una època. Herois epònims. Divinitats epònimes. Pèlops és l'heroi epònim del Peloponès. Personatge epònim. Arcas és l'epònim dels arcadis. Mot provinent d'un antropònim. El nom boicot és [...]
