FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sortir. Quina serà l'hora de sortida? Una porta de sortida. La sortida d'un personatge en escena. Sortides i arribades de trens. Fer els assetjats una sortida. Hem fet una magnífica sortida: hem arribat fins a la font de la Ginestera. a la sortida En el moment de sortir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qüestió, etc. Pertanyent a un ésser viu. El pes viu d'un animal. de viu en viu Essent viu. El van escorxar de viu en viu. de viu en viu Sense anestèsia. Li feren una primera cura de viu en viu. en viu En directe en un estudi amb la presència del personatge, de l'actor, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser molt dolent, causar gran perjudici. [usat generalment en pl.] Persona dolenta, especialment el pecador. Els dolents no aniran al cel. Personatge revestit de males qualitats en una obra literària, cinematogràfica o dramàtica. El bo i el dolent de la pel·lícula. Contrari a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
permet de separar espècies o estirps bacterianes d'un inòcul. Conjunt de costums, d'esdeveniments, de circumstàncies, entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc. Estudiar un personatge històric en el seu medi. Mèdium. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, estar posseït del seu paper, tenir constantment l'actitud, la fisonomia, etc., del personatge que representa. posar un esdeveniment en escena Fer-ne l'assumpte d'una obra teatral. posar en escena algú en una història (o en una narració, etc.) Fer-l'hi aparèixer. Lloc on figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Durant l'edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i la manera d'expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats. cavaller de fortuna Aventurer que va pel món cercant riqueses, anomenada. cavaller d'indústria El qui viu d'expedients [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la religió cristiana, esperit del mal. El diable temptà Eva en el paradís terrestre. Àngel rebel. Els diables de l'infern. Príncep dels àngels rebels. Personatge disfressat de diable que va en colla i pren part en diverses festes populars ballant amb bengales [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Qualitat de propi, que convé exactament al que es vol dir, representar, etc. Parla amb gran propietat. Vestia el personatge amb molta propietat. Dret d'usar, gaudir i disposar d'una cosa. Tenir la propietat d'alguna cosa. La propietat intel·lectual d'una obra literària. La cosa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. home del sac Personatge imaginari amb què hom fa agafar por a la canalla. home del temps Meteoròleg que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual. home dels nassos Personatge que hom diu que apareix el darrer o el primer dia de l'any i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
història. Personatge d'una obra teatral o èpica. Expressió d'idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic. Expressió d'una cosa sota forma simbòlica. Classe de càrrega heràldica que figura en un escut d'armes, considerada [...]
