FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, semblants a les rajades, amb el cos més ample que llarg, el cap destacat del cos, el musell en forma de visera i la cua en forma de fuet molt llarg i prim amb una forta espina, que inclou les milanes. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reunió, oberta. Torneig obert de tennis. Sense muralles, sense defenses. Ciutat oberta. Ample, espaiós. Un front obert. A cel obert. Un camp obert. Receptiu, tolerant, acollidor. Una colla d'amics molt oberta. Mentalitat oberta a les novetats. L'Elisenda té un caràcter molt obert. Manifest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ample d'una paret llisa, d'una paret entre columnes, pilastres o obertures. Un pany de paret. En aquest pany, hi podem posar l'armari, hi caben el mirall i dos quadres. Faldó de la camisa, d'un mantell. Li sortia un pany de camisa. Un pany de bandera. Un pany de cel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suport vertical, considerablement més alt que ample, fet de pedra, maons, formigó, ferro, etc. Un terrat sostingut per pilars. Pila anàloga de pedres, maons, etc., que serveix de molló. En un moble, columna. Figura formada pels castellers, consistent en un sol casteller a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels pelecànids, de 140 a 180 centímetres de llargada, de plomatge blanc, bec ample i molt llarg, amb una pell, en el maxil·lar inferior, que forma una bossa on diposita la pesca, rar al nostre litoral (Pelecanus onocrotalus). pelicà cresp Ocell de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. tenir la paella pel mànec Poder fer i desfer en un afer segons la pròpia voluntat. Guisat fet d'arròs cuit amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tall pregon fet en una planta, en un objecte, amb una destral o qualsevol altra eina tallant. Tall fet en forma de falca en la secció per on es tallarà l'arbre, que permet dirigir-ne la caiguda. Tall parcial i ample fet al cantell d'una peça, generalment perquè hi encaixi una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'introduir-hi després la serra de marqueter i emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis. Eina de fusta que consisteix en una peça cònica proveïda o no de cabota a l'extrem ample, emprada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom. Melva. [...]
