1.
arreglar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una regla. Decidí d'arreglar la seva vida. Han arreglat perfectament les diverses tasques de l'hospital. Arranjar. No cal que l'ajudi: ja se sap arreglar tot sol. Compondre's. Si s'arreglés una mica seria més atractiu. Enriquir-se. estar arreglat Estar en bona [...]
|
2.
arreglar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
arreglar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [someter a una regla] arreglar. 2 [ordenar] arranjar, arreglar, agençar. Arreglar la casa, arranjar la casa. 3 [reparar] arreglar, adobar, reparar. 4 [acicalar] empolainar, abillar, endreçar. 5 [acordar] acordar, convenir, decidir. Estoy conforme con lo que vosotros arregléis, estic [...]
v tr 1 [someter a una regla] arreglar. 2 [ordenar] arranjar, arreglar, agençar. Arreglar la casa, arranjar la casa. 3 [reparar] arreglar, adobar, reparar. 4 [acicalar] empolainar, abillar, endreçar. 5 [acordar] acordar, convenir, decidir. Estoy conforme con lo que vosotros arregléis, estic conforme amb el que vosaltres acordeu. 6 [un asunto] arranjar, manegar. 7 [poner bien] adobar. Este caldo te arreglará el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac. 8 [corregir] esmenar, corregir. 9 [condimentar] condimentar, adobar, amanir, agibellar. Arreglar la ensalada con aceite y vinagre, condimentar l'amanida amb oli i vinagre. 10 ¡ya te arreglaré! ja t'arranjaré, jo!v pron 11 [apañarse] arreglar-se, arranjar-se. Ya son mayores para arreglarse solos, ja són prou grans per a arreglar-se sols. 12 [resolver] resoldre tr, solucionar tr, sortir-se'n. Si se arreglan mis asuntos, me compraré un coche, si es resolen els meus afers em compraré un cotxe. 13 [el tiempo] asserenar-se, aixecar-se, assentar-se. 14 [avenirse] avenir-se, entendre's. Los dos hermanos se arreglan muy bien, els dos germans s'avenen molt. 15 [ponerse de acuerdo] acordar-se, avenir-se. 16 [entablar relaciones amorosas] decidir-se [a festejar]. 17 [tener un lío] entendre's. 18 [asearse] rentar-se, fer la toaleta. 19 [acicalarse] arreglar-se, empolainar-se, compondre's. 20 arreglárselas arranjar-s'ho, compondre-s'ho (o compondre-se-les), apanyar-s'ho. 21 arreglarse por las buenas resoldre-ho a les bones. 22 saber arreglárselas saber compondre-se-les, saber arranjar-s'ho. |
4.
arreglar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [subjectar a una regla] arreglar, regular, reglar. 2 → arranjar3 estar arreglat estar en buena posición. 4 estar ben arreglat fam estar arreglado, ir dado. v pron 5 [arranjar-se] arreglarse, apañarse, componérselas. 6 [enriquir-se] enriquecerse. 7 que s'arregli allá se las arregle (o [...]
|
5.
arreglar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Subjectar una cosa a una regla. normalitzar. Normalitzar la seva vida. ordenar regularitzar. Regularitzar un matrimoni. reglar, sotmetre a una regla. regular. Regular les despeses. metoditzar adobar. Adobar un negoci. refer redreçar organitzar posar en ordre disciplinar estructurar conjumin [...]
|
6.
Equivalències castellà - català. arreglar v tr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
arreglar v tr = normar [...]
|
7.
remallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arreglar les malles trencades en un art. Refer les malles en les costures dels gèneres de punt. [...]
|
8.
arreglament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arreglar o d'arreglar-se; l'efecte. La situació era tan dolenta, que no hi havia arreglament possible. [...]
|
9.
barber barbera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici tallar o arreglar els cabells i afaitar. Persona que tenia per ofici afaitar i també feia sagnies i extraccions de dents. [...]
|
10.
adob
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adobar o d'adobar-se; l'efecte. Se'm va espatllar el rellotge, i l'adob em va costar un ull de la cara. tenir adob Poder-se arreglar o guarir. Aquest rellotge no té adob. El malalt no té adob. Ingredient emprat per a adobar les carns, les pells, els fils d'ordit, etc [...]
|