Resultats de la cerca frase exacta: 126
|
111.
gawi chagi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cop de peu executat fent una tisora amb les cames. [...]
|
|
112.
tallant 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. tallent, que talla bé. Unes tisores tallents. incisiu acerat afilat Cp. ben esmolat, perbocat, acerat Ant. Toix. Un ganivet toix. Esmussat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
113.
fer la tisora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Practicar, dues dones, la tisora. [...]
|
|
114.
confundir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tijeras, ja m'heu perdut un altre cop les tisores. 5 [turbar, humillar] confondre. Tantas atenciones me confunden, tantes atencions em confonen. v pron 6 confondre's, barrejar-se. [...]
|
|
115.
albardilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 xalma (o sella) de domar [poltres]. 2 [almohadilla] coixinet m. 3 [de los esquiladores] bastet m (o gansola) de les tisores. 4 [agarrador de la plancha] coixinet m, drap m, agafador m. 5 arquit [tejadillo sobre un muro] cavalló m, esquena d'ase. 6 [de las ovejas] tou de llana [de l' [...]
|
|
116.
allargar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alargar. 2 aumentar, alargar p fr. Allargar una ració, un sou, aumentar una ración, un sueldo. 3 alargar, tender. Li allargà les tisores que demanava, le alargó las tijeras que pedía. 4 [temps] alargar, retardar, diferir, posponer. v intr 5 alcanzar. Fins on allarga, la teva [...]
|
|
117.
alargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer más largo] allargar, prolongar, continuar. 2 [añadiendo algo] allargar, perllongar. 3 [estirando] allargar, estirar, estiregassar. 4 [en el tiempo] allargar, prolongar, continuar. 5 [dar] allargar, passar. Alárgame las tijeras, allarga'm les tisores. 6 [desviar [...]
|
|
118.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per a [finalitat temporal] para. Ho he d'acabar per a diumenge, lo tengo que acabar para el domingo. 12 per a [amb un verb en passiva pron o reflexa] para. Les tisores s'usen per a tallar, las tijeras se usan para cortar. 13 per al que para lo que. Per al que serveix..., para lo que sirve... [...]
|
|
119.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, vet aquí el que cercava. 13 por ahí [lugar indeterminado cercano] per aquí a fora, per aquí a la vora, per aquí al voltant. Me voy a dar una vuelta por ahí, me'n vaig a fer un tomb per aquí a fora. Las tijeras deben estar por ahí, les tisores deuen ser per aquí al voltant. 14 por ahí [lugar [...]
|
|
120.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [comparativo] major, més gros (o gran). Estas tijeras son mayores que las otras, aquestes tisores són més grosses que les altres. 2 major, principal. Calle mayor, carrer major. 3 [de más edad] més gran. Tu hijo es mayor que el mío, el teu fill és més gran que el meu. 4 gran. La hermana [...]
1 Consumir o deteriorar una cosa amb l'ús. consumir. Aquesta cuina consumeix molt gas. deteriorar destrossar. Aquest noi destrossa un vestit en pocs dies. atrotinar arrossinar rosegar. El rovell rosega el ferro. menjar. Aquesta caldera menja molt carbó. L'aiguafort es menja el coure. corroir o corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar (fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar (l'acció dels elements) remenjar-se (les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se (fig.), gastar-se a poc a poc alguna cosa. espletar. Espletar el temps en foteses. passar-se, gastar-se, una cosa, sense aprofitar-la. El foc es passa. 2 (Parlant de diners, fortuna, hisenda, etc.) despendre fer forat (en un patrimoni, en un compte) fondre. Fondre la fortuna. Com s'han fos aquells diners? dissipar exhaurir esgotar (fig.). En poc temps, va esgotar el seu patrimoni. menjar-se. S'ha menjat l'herència del seu pare. En una setmana, es menja la mesada. esmerçar. Esmerçar diners en un negoci dolent. afluixar la bossa, gastar diners. gratar-se la bossa, íd. prodigar, despendre o gastar amb prodigalitat. despecegar, gastar els diners pròdigament. malgastar (→) tirar la casa per la finestra, gastar excessivament. allargar (o estirar) més el braç que la màniga, gastar més del que les possibilitats d'un permeten. estirar més els peus que la flassada, íd. (Alc.) granejar. Des que ha tret la rifa, com graneja! no mirar prim (en les despeses) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 Consumir o deteriorar una cosa amb l'ús.
consumir. Aquesta cuina consumeix molt gas.
deteriorar
destrossar. Aquest noi destrossa un vestit en pocs dies.
atrotinar
arrossinar
rosegar. El rovell rosega el ferro.
menjar. Aquesta caldera menja molt carbó. L'aiguafort es menja el coure.
corroir o corroure
castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba.
esmolar (fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda.
erosionar (l'acció dels elements)
remenjar-se (les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.).
querar-se (fig.), gastar-se a poc a poc alguna cosa.
espletar. Espletar el temps en foteses.
passar-se, gastar-se, una cosa, sense aprofitar-la. El foc es passa.
2 (Parlant de diners, fortuna, hisenda, etc.)
despendre
fer forat (en un patrimoni, en un compte)
fondre. Fondre la fortuna. Com s'han fos aquells diners?
dissipar
exhaurir
esgotar (fig.). En poc temps, va esgotar el seu patrimoni.
menjar-se. S'ha menjat l'herència del seu pare. En una setmana, es menja la mesada.
esmerçar. Esmerçar diners en un negoci dolent.
afluixar la bossa, gastar diners.
gratar-se la bossa, íd.
prodigar, despendre o gastar amb prodigalitat.
despecegar, gastar els diners pròdigament.
malgastar (→)
tirar la casa per la finestra, gastar excessivament.
allargar (o estirar) més el braç que la màniga, gastar més del que les possibilitats d'un permeten.
estirar més els peus que la flassada, íd. (Alc.)
granejar. Des que ha tret la rifa, com graneja!
no mirar prim (en les despeses)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana