1.
ingenu -ènua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat lliure. Sense dissimulació, d'una franquesa innocent. És ingenu, sense cap malícia. Una persona ingènua. Una confessió ingènua. [...]
|
2.
ingenu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ènua adj i m i f 1 dr ingenuo -nua. 2 [candorós, innocent] ingenuo -nua. [...]
|
3.
ingenu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 innocent seràfic candio càndid candorós simple (o pobre) d'esperit crèdul(->) 2 lliure. 3 Ésser ingenu: Mamar-se el dit. Ésser un tros de carn batejada. Ésser un albat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
càndid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de candor, no maliciós ni capciós, ingenu. [...]
|
5.
ingenuïtat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'ingenu. Acte propi d'una persona ingènua. [...]
|
6.
pobre -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa ingenu, pusil·lànime, etc. Anteposat al nom, expressa la commiseració, el desdeny. Pobre home! És un pobre desgraciat. Pobre de mi! [...]
|
7.
empassar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dir que era massa ingenu, però m'ho vaig empassar. Pair (un dany, un tort, etc.). No s'han pogut empassar que no els convidéssim. Abandonar un partit, bàndol, estol, etc., per passar a formar part d'un altre en pugna o rivalitat amb aquell. Empassar-se a l'enemic. [...]
|
8.
niu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
niu
|
9.
nas
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i aplanat. tenir el nas embossat Estar refredat del nas. ésser de nassos Ésser molt bo. no veure-hi més enllà del nas Ésser curt de gambals o excessivament ingenu. tenir nassos Tenir barra. treure el nas per un forat Deixar-se veure a penes. Olfacte . Tenir bon nas [...]
|
10.
càndid
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [ingenu] cándido -da. [...]
|