FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Violar la fidelitat que devem (a algú o alguna cosa). Trair un amic. Un dels conjurats els traí. Trair algú la seva pàtria. Trair una ciutat als enemics, lliurant-los-la. Trair la confiança d'algú. Trair la fe jurada. Revelar (un secret). Trair un secret. Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De confessió. Secret confessional. Relatiu o pertanyent a una confessió religiosa. Educació confessional. Escola confessional. Estat confessional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les religions antigues, ritu secret al qual no eren admesos sinó un curt nombre d'iniciats. Els misteris d'Eleusis. Ser iniciat en els misteris. Allò que hom té secret, ocult, obscur, a algú o a tots. De tot en fa misteri. Allò que s'esdevé d'una manera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur. Catàstrofe 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a portar les coses en secret. Aquest Govern no coneix altra defensa que el secretisme. El jutge intenta mantenir un cert secretisme sobre el cas per protegir els afectats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció. Usar d'un permís amb discreció. No dubtis a contar-li el teu secret: conec la [...]
