Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
.
En canvi, és femení quan fa referència a les ganes de dormir. Per exemple:
No puc suportar aquesta son; necessito dormir.
Ajuda'm a fer passar la son, que he d'estar pendent d'una trucada.
[...]
; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
Fi és una paraula masculina quan fa referència al terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Per exemple:
Tot té un fi o altre.
Quin fi us proposeu?
En canvi, fi és una paraula femenina quan fa referència al punt o moment en què una cosa acaba, cessa. Per exemple:
Els maies no van predir [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
:
Avui he comprat un quilo de carxofes / d'escarxofes.
Posa les tovalles/estovalles blanques.
Els substantius (es)tenalles, (es)tisores i (es)tovalles es fan servir sempre en plural encara que facin referència a una sola entitat. Per exemple:
La Mireia ha comprat unes tisores pera la cuina [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]