Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
nostres competències com a empresa.
En el sentit d'ajudar a l'èxit d'una cosa o fer-ne augmentar el valor, es pot dir remarcar, realçar, reivindicar, etc. Per exemple:
Faran una jornada gastronòmica per reivindicar els productes de la terra.
Amb aquesta campanya publicitària remarquen les riqueses [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]
Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
A l'hora de reproduir les ordres que s'intercanvien en el diàleg amb
l'ordinador, es recomana d'utilitzar l'imperatiu. Concretament, es fa
servir el tractament de vós (la segona persona del plural) en els missatges que el programa
adreça als usuaris. I s'utilitza el tractament de tu (la segona [...]
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de oa rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa. Per exemple:
La professora, en el seu portafolis de docència, va informar del seu treball cooperatiu amb la resta de professors de l'assignatura.
Sovint, en català, en comptes de les formes portafolis o [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.