FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Haureu d'espavilar-vos vosaltres sols. Vosaltres, fills meus, sou el meu tresor. La meva germana considera que vosaltres l'heu esgarrat. Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit. [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De vosaltres, de vós, pertanyent a vosaltres, a vós. Vosaltres, calleu: deixeu parlar els vostres adversaris. Vós i el vostre fill gran. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de vosaltres, de vós. Darrere vostre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's, amb algú, de la pena que l'afligeix. Em condolc amb vosaltres d'aquesta desgràcia. Expressar el sentiment que hom té per la pena d'algú altre. En parlar de la situació social, ell sempre es condol dels pobres. [...]