FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid oliós, groguenc, incolor quan és pur, obtingut en la destil·lació de la fusta, del quitrà, etc., que és una mescla complexa de fenols i llurs èsters, molt usat com a antisèptic i expectorant i com a preservador de la putrefacció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prunera d'una mena sovint arbustiva i espinosa, amb els branquillons densament pubescents i les flors d'un blanc pur, cultivada, sobretot antigament, i algun cop naturalitzada, el fruit de la qual és el prunyó (Prunus domestica ssp. insititia). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absorciòmetre que mesura fotoelèctricament la intensitat lluminosa transmesa per una solució, generalment per comparació a la transmesa per una solució patró o pel solvent pur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de pur. La puresa de l'aire. La puresa de la llengua. La puresa de línies. La puresa del seu afecte. Relació, en una mostra, del pes de les llavors netes respecte al pes total. Magnitud que expressa el grau de dilució d'un color determinat, prenent com a referència el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Àtica. Relatiu o pertanyent a l'Àtica o als seus habitants. Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l'època clàssica. Relatiu o pertanyent a l'àtic. Pur, simple i d'una elegància refinada, s'aplica a un estil literari o artístic. Pis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral dimorf del carbonat doble de bari i calci, de fórmula BaCa(CO3)2, que és de color blanc quan és pur i ocorre en cristalls monoclínics i en masses compactes. [...]
