FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d'una cosa, no merament aparent. Independent de tota convenció. Que té les propietats elèctriques corresponents a les d'un cristall ideal, s'aplica a un semiconductor pur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
floret Sucre molt pur, obtingut a la primera molta. sucre de llustre Sucre en pols. sucre morè [o sucre roig] Sucre sense refinar. de sucre Molt delicat. Substància dolça anàloga a la sacarosa, hidrat de carboni que conté diferents grups alcohòlics i un grup [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
). llimoner dolç Arbret de la família de les rutàcies, semblant al llimoner, però amb les flors d'un blanc pur i els fruits més petits (Citrus limetta). Fusta de llimoner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més pur d'una substància. quinta essència És la quinta essència de l'elegància. Substància volàtil olorosa extreta d'una planta per destil·lació, infusió, etc. Essència de roses. Essència de trementina. Essència artificial. Gasolina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fet impropi per a la beguda. En quím., substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional hidroxil enllaçat directament a un àtom de carboni que no sigui aromàtic. Alcohol amílic. alcohol absolut Etanol pur, sense gens d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d'acord amb el d'entrada, pel fet d'ésser aquest molt superior al previst com a normal per l'aparell. Atribut de la sensació visual que permet d'estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la [...]
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure. en l'aire Enlaire 1 1. a mig aire A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire. L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Verd, blau, clar. Uns cabells d'un castany clar. De color clar. Anar vestit de clar. Brillant, polit, que res no n'entela la brillantor. Un diamant clar. Una pell clara. Pur, límpid. Dona'm aigua clara, que aquesta és tèrbola. Només bec aigua clara. Distintament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és esperit. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. L'esperit i la matèria. Fou arrabassat en esperit. Seré amb vosaltres en esperit. Ésser incorpori. Déu és un pur esperit. esperit angèlic [o esperit celeste] Àngel 1 1. esperit [...]
