Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.

En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:

Escolta bé el que diu la professora.
Es dedicava a escoltar les converses dels veïns.
La banda municipal ja arriba: escolta!

En canvi, el verb sentir pot ser sinònim de la forma oir, que fa referència a 'percebre amb el sentit de l'oïda (un so), sense necessàriament posar-hi atenció'. Per exemple:

Com que parlava en veu baixa, no el sentíem.
Es va adormir sentint la remor de la tempesta.
Els crits se sentien des del replà.

No obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes, i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar.

Per exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la persona amb qui estem parlant; en canvi, si diem M'escoltes? preguntem directament a l'altra persona si ens presta atenció.

Així mateix, en el context d'emissions d'àudio com ara programes radiofònics o pòdcasts, es pot dir: A la Lluïsa li agrada molt la música folk, per això els dissabtes escolta el programa que fan a la ràdio, perquè hi para atenció. Ara bé, el locutor d'un programa de ràdio també pot dir: Acabeu de sentir la cançó "En peu de guerra", perquè desconeix si els oients hi han posat atenció.

Finalment, hi ha certs usos que s'han consolidat amb el verb sentir. Per exemple:

Per sentir l'àudio heu de clicar a la icona vermella.
Podeu deixar el vostre missatge després de sentir el senyal.
Si arribo a casa i no han fet el dinar, em sentiran.