Resultats de la cerca frase exacta: 28

Diccionari de la llengua catalana
1. cortesia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de cortès. Dir una cosa per cortesia. Demostració de cortesia. Una carta plena de cortesia. Feu-me la cortesia d'advertir-lo. Salutació inclinant el cos, llevant-se el barret, etc. [...]
2. curialitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cortesia, urbanitat. Entre els que volen usar de curialitat és costum que els joves parlin primerament. [...]
3. descortesament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cortesia. [...]
4. descortès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de cortesia. [...]
5. malcriat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de bona educació, de cortesia. [...]
6. descortesia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de cortesia. Acte propi d'una persona descortesa. [...]
7. criança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna. Cortesia, urbanitat, bona educació. Envelliment controlat d'un vi en una bota. Vi de criança. Aquesta bota és massa grossa per a la criança de vins de taula.  [...]
8. educat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format a les bones maneres, als bons usos de la urbanitat i la cortesia. ben educat Que té urbanitat.  [...]
9. servidor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix o compleix els deures que té envers algú. És un home, un criat, molt servidor. Persona que està al servei d'algú. Emprat sobretot, en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix, persona que es posa a la disposició d'algú. Disposeu del [...]
10. madona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que té al seu càrrec alguna funció. La madona de la casa, de les claus. Masovera. Tractament de cortesia que es donava a les mullers dels menestrals, a les senyores, a la Verge.  [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>