FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna. Cortesia, urbanitat, bona educació. Envelliment controlat d'un vi en una bota. Vi de criança. Aquesta bota és massa grossa per a la criança de vins de taula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix o compleix els deures que té envers algú. És un home, un criat, molt servidor. Persona que està al servei d'algú. Emprat sobretot, en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix, persona que es posa a la disposició d'algú. Disposeu del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que té al seu càrrec alguna funció. La madona de la casa, de les claus. Masovera. Tractament de cortesia que es donava a les mullers dels menestrals, a les senyores, a la Verge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes. Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude. Cruent, aferrissat. Una lluita rude. Desagradable a l'oïda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric en registres informals, forma femenina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. He vist na Catalina amb n'Aina. Na Capbuit, na Remuga. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. A la senyora Na Teresa Pujols. [...]
