FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona jove. Dona soltera. Tractament de cortesia aplicat a una noia, a una dona empleada en un establiment, en una administració, etc. Senyoreta, em pot despatxar, si us plau? Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda. Mallerenga cuallarga. Donzella 1. Llenega [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d'un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia. tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva. visita de metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres. Ésser humil davant Déu. Mostrar-se humil. Que revela humilitat, submissió. Paraules humils. Usat com a fórmula de cortesia. Vostre humil servidor. De condició baixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seus criats. —No hi són ara, a casa, els senyors? —La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos. Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mercè vostra] Títol de cortesia. a la mercè de [o a mercè de] A la discreció de. Estar a mercè d'algú. a la mercè de [o a mercè de] A la mercè dels vents. Gràcies.Mercès! Grans mercès! Galants mercès! mercès a Gràcies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. N'Andreu i en Toni. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. El rei En Jaume, l'infant En Pere. En Serafí Pitarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barrets. anar barret en mà Procedir amb tota cortesia, amb humilitat. barret de batre Barret d'ales amples, que usen els batedors. barret de copa [o barret de copa alta] Barret de material dur, amb l'ala estreta i la copa alta i cilíndrica acabada en forma plana, emprat normalment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Expressió usada per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d'anar amb compte. Demostració de consideració, gentilesa, cortesia. Tingué l'atenció d'invitar-me. Ha rebut moltes atencions de la directora. Li teníem moltes atencions. a l'atenció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
penses que t'ho diré, ja vas ben servit. Procurar (a algú) un avantatge amb la pròpia intervenció. Servir algú els seus amics amb gran zel. En què puc servir-te? En fórmules de cortesia, estar a disposició (d'algú). —Com us dieu? —Joan, per a [...]
