vèncer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, vence'l o vence-la en comptes de vèncer-lo o vèncer-la]

1 1 v. tr. [LC] Fer cedir (qui afronta o resisteix). Vèncer l'enemic en una batalla, en una guerra. Els portuguesos venceren els castellans a Aljubarrota.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Vèncer una dificultat, un obstacle. Vèncer la resistència d'algú. Saber vèncer les pròpies passions. La por el va vèncer. La son l'ha vençut.
1 3 [LC] donar-se per vençut Algú, donar-se, reconèixer que no pot guanyar.
1 4 [LC] posar el vencedor el vençut sota la seva llei Posar-lo sota la seva dominació.
1 5 [LC] vèncer-se a si mateix Vèncer les pròpies passions.
2 1 v. tr. [LC] Sortir guanyador (d'algú) en una lluita, en un joc. Vèncer en una discussió, en una contesa, en un plet.
2 2 v. tr. [LC] Sobrepujar (algú) en una competència, en una comparació. El va vèncer en bravura. Dels dos vents, ha vençut el garbí.
3 v. intr. [LC] Una cosa, atènyer el seu terme. El 15 venç el lloguer.