Fregir lleugerament un aliment a la paella per enrossir-lo. [...]

revenir, reinflar-se per la mullena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 eixorivir, espavilar, deixondir. v pron 2 revenir intr, eixorivir-se, espavilar-se, deixondir-se.  [...]

v tr 1 recobrar. Recobrar las alhajas, recobrar les joies. 2 [aliento, fuerzas] reprendre, recobrar, recuperar. Se paró para recobrar el aliento, es parà per reprendre alè. v pron 3 [desquitarse] resquitar-se, rescabalar-se. 4 [volver en sí] revenir intr, retornar intr. 5 [recuperarse] refer-se [...]

[materiales, energía, etc] recuperar. v pron 6 refer-se, revenir intr, revifar-se. 7 [volver en sí] revenir intr, retornar intr.  [...]

1 v. tr. tornar. reciprocar. L'amor esdevé beatificant només quan és reciprocat. 2 Fer recobrar els sentits; hiperb., donar nova vigoria o nou ànim. revenir. Ja comença a revenir a poc a poc. Revenir-li, a algú, el coratge. revifar envigorir 3 v. intr. tornar. ésser de retorn revenir [...]

v intr 1 [aletear] aletejar, alejar. 2 [batir las alas] alabatre. 3 fig [los niños] manejar, bracejar, gesticular. 4 fig [cobrar fuerzas] refer-se pron, revenir. v tr 5 [metales] aliar, lligar.  [...]

[Se conjuga como: poner] v tr 1 [poner de nuevo] reposar. 2 [obra de teatro] reposar, reestrenar. 3 [la salud] refer. 4 [replicar] replicar. v pron 5 [salud] refer-se. 6 [de una emoción] revenir intr.  [...]

'una malaltia. restablir-se(->) revenir, refer-se d'un desmai, etc. Cp. reaccionar, enfortir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]