FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora tallada obliquament, en biaix. Peça de fusta o de metall tallada en biaix sobre la qual el vent produeix el so en els instruments com la flauta dolça i certs jocs d'orgue. Caire d'un cartó d'enquadernació o d'una planxa gravada tallat obliquament, en biaix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmussat, mancat de tall. D'escassa intel·ligència. No he conegut mai una persona toixa com aquesta. Rebaix, bisell o xamfrà, que la mola fa quan s'esmola una eina de tall afinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem, que serveix per a treballar la pedra, fer-hi forats, etc., a cops de martell donats a l'altre extrem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l'estany agafi. Estríjol . Rasora . Esgarrapacrestes . Eina de l'escura-xemeneies amb què fa caure el sutge. Eina paleolítica de pedra de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual [...]