simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
Gran Recapte d'Aliments
Tanmateix, quan el nom de la campanya és alhora un eslògan, s'escriu entre cometes i amb majúscula la inicial del primer mot. Per exemple:
campanya «Cap nen sense joguina»
campanya «Cap foc al bosc»
«En català, tu hi guanyes»
projecte escolar «Descobrim el Baix Llobregat [...]
Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són [...]
preposicions, i s'escriu amb minúscula inicial la part genèrica. Per exemple:
el camí dels Cartoixans
el sender dels Miradors
Tanmateix, les rutes comercials històriques, com ara la ruta de la seda o la ruta de les espècies, se solen escriure amb minúscules inicials.
Pel que fa a l'itinerari de pelegrinatge [...]
funcionaris (els que treballen al primer pis) no van sentir res.
7. Es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s'acostuma a fer una pausa. Per exemple: Van [...]
...]
tanmateix
per consegüent
en conseqüència
no obstant això
sobretot
per fi
en definitiva
finalment
d'una banda
d'una altra banda
en primer lloc
en segon lloc
d'entrada
pel que sembla
de fet
en realitat
ben mirat
probablement
respectivament, etc.
Per exemple:
Per tant, cal actuar d'acord amb [...]
.
Tanmateix, la part arrendatària està obligada a fer, a càrrec seu, les
reparacions derivades del desgast per l'ús ordinari de l'habitatge i
les instal·lacions, com ara:
substitució de vidres trencats
reparació i substitució de persianes
conservació de portes, finestres, panys, frontisses i manetes [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.