procedir dimanar venir de néixer originar-se tenir el seu origen en derivar. D'aquí deriven tots els seus maldecaps. sortir. De l'ambició n'han sortit moltes guerres. emanar. Tot bé emana de Déu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

provenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 causar. 2 (originar-sepron.) provenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anar. Cal anar amb mètode. passar. Passar a l'elecció del president. 2 obrar. 3 pledejar. 4 derivar provenir(->) emanar venir de pervenir. Aquesta finca em va pervenir d'un oncle meu. tenir el seu origen en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

provinença filiació. Notícies de filiació comunista. dimanació, acció de provenir. origen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]

operat admirablement. Fer la bullida, fer el seu efecte. obrar. 5 Tenir efecte: Efectuar-se. realitzar-se. 6 Ésser efecte d'una cosa: provenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(soroll, escàndols, raons, etc.) moure, íd. crear. Aquesta llei ha creat una gran desorientació. donar. Beure massa dona son. Una herba que dona gana. encórrer. Encórrer la ira del seu pare. atreure's, íd. Ant. Provenir. Ésser efecte de. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dir, fer. 4 resultar, reeixir, resoldre. 5 provenir. 6 ressortir. 7 Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. vendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]