canal. Fer provenir (una cosa) d'un origen, d'una causa. Alguns romanistes deriven el basc del llatí. Tenir l'origen en algun lloc, en alguna causa, etc. D'aquí deriven totes les seves desgràcies. Tot deriva de la mateixa causa. La seva malaltia deriva de l'estómac. El [...]

desgràcia mai no ve sola. Després del riure vindrà el plorar. Quan vindrà el cas... Cada cosa ve al seu temps. Provenir. Ve d'un llinatge il·lustre. Aquesta droga ve d'Orient. El vent ve del nord. Ésser la conseqüència natural d'alguna cosa. El seny ve amb els anys. A [...]

subordinada d'infinitiu quan el verb semblar porta un auxiliar. Per exemple: La proposta sembla que prové del teu pare o La proposta sembla provenir del teu pare (paral·leles a Sembla que la proposta prové del teu pare). Finalment, cal tenir en compte que darrerament, s'ha estès la construcció sembla ser [...]

v intr [provenir] dimanar, provenir, proceder. Les dificultats dimanen d'un mal planteig de la qüestió, las dificultades dimanan de un mal planteamiento de la cuestión.  [...]

v intr 1 [manar] rajar, brollar. 2 fig provenir, dimanar. Las órdenes dimanan de los superiores, les ordres provenen dels superiors.  [...]

Provenir d'un radical o d'un mot. [...]

v intr 1 [proceder] derivar. De aquí deriva su enemistad, d'ací deriva llur enemistat. 2 mar derivar. v tr 3 [dirigir] derivar. 4 gram i mat derivar. v pron 5 [provenir] derivar-se.  [...]

v intr 1 [tenir l'origen] derivar, provenir, proceder. El català deriva del llatí, el catalán deriva del latín. 2 mar [anar a la deriva] ir a la deriva. v tr 3 [un curs d'aigua] derivar. 4 gram i mat derivar. 5 fig derivar, desviar. Derivar la conversa cap a un altre tema, derivar la conversación [...]

Capa interna de l'episperma que sol provenir de la secundina del primordi seminal. [...]

Pluja amb partícules de sorra o pols, les quals poden provenir de regions molt allunyades. [...]