Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t'avici [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 viciar. 2 [las plantas] fer fullar molt, fer treure molta fulla. v pron 3 [las plantas] fullar molt, treure molta fulla.  [...]

v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes.  [...]

1 Tractar algú, esp. un infant, amb tanta feblesa que hom encoratja els seus capricis. malcriar amanyagar. Un infant massa amanyagat. malacostumar contemplar. Aquest nen, el contemplen massa. 2 (aviciar-sepron.) viciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Efecte d'aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb una feblesa excessiva, amb una condescendència excessiva, etc. [...]

v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos.  [...]

v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar.  [...]

imitar. (En el sentit d'aviciar una criatura és barbarisme. aviciar.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]