Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.
Malgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un [...]
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu
dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
reflexiu consisteix a fer servir el prefix auto-: es pot dir que una autora se cita a si mateixa o bé que s'autocita; també es pot dir que un escriptor se censura a si mateix o bé que s'autocensura.
Cal tenir en compte que, de vegades, el prefix auto- pot matisar el sentit reflexiu i indicar que una acció [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma [...]
Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.
[...]
.
Aquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.
En canvi, aquesta e no es troba en els [...]
El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]
Hi ha una sèrie d'adjectius que estan formats per un adverbi (generalment mal o ben, però també altres com nou o prim) i un adjectiu o un participi. Aquests adjectius, d'acord amb la norma general, s'escriuen aglutinats i sense cap espai ni guionet. Per exemple: bentornat, benvingut, malavingut [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)