L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:
[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.
[A l'esplai la meva filla hi [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Es denomina casa aparellada la casa que està unida a una altra d'idèntica o semblant per una paret lateral. Pera aquest concepte també es pot fer servir la forma casa bessona com a sinònim complementari.
Es denomina casa en filera la casa unida a dues cases idèntiques o semblants per les parets [...]
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una pera cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
peres amb vi (acompanyament) musclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat)
Per fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple:
Demà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu.
En Josep Maria va fer uns musclos al [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
En un xec bancari que no sigui nominatiu, a sobre de la ratlla que apareix impresa a continuació de l'expressió Pagueu per aquest xec a tant s'hi pot escriure al portador com a qui el porti:
Pagueu per aquest xec a qui el porti.
Pagueu per aquest xec al portador.
Totes dues expressions són [...]
Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen aa l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
