Resultats de la cerca frase exacta: 14
|
1.
saturar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (alguna cosa) esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d'humitat. Afegir quelcom (a alguna cosa) fins que aquesta no en vulgui, no en pugui rebre més. La quantitat de sal necessària per a saturar un litre d'aigua a una temperatura de vint graus [...]
|
|
2.
saturar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
saturar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Imatge personal
Impregnar completament els cabells de qualsevol líquid. [...]
|
|
4.
saturar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr saturar. [...]
|
|
5.
saturar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr saturar. [...]
|
|
6.
saturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobresaturar, fer que una solució contingui una quantitat del cos dissolt superior a la que cal per a saturar-la. Cp. omplir, amarar, assaciar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
saturador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell emprat per a saturar d'una substància una altra, especialment d'humitat l'aire d'una habitació. [...]
|
|
8.
carbonatació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de carbonatar o de carbonatar-se. Operació consistent a saturar d'anhídrid carbònic l'aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques. Operació de purificació del sucre. Procés d'alteració hidrotermal pel qual una [...]
|
|
9.
saturació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de saturar o de saturar-se; l'efecte. Estat d'una mescla en què un dels constituents està en equilibri amb la seva forma pura. Fet de contenir, un recipient, un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància. En un amplificador, estat o situació [...]
saturació
|
|
10.
saturado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de saturar] saturat -ada. 2 fís saturat -ada. 3 fig [harto] satisfet -a, fart -a, tip -a. [...]
|
saturació
1 f. [LC] Acció de saturar o de saturar-se; l'efecte.
2 1 f. [QU] Estat d'una mescla en què un dels constituents està en equilibri amb la seva forma pura.
2 2 f. [FIF] Fet de contenir, un recipient, un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.
3 f. [FIF] [EL] En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d'acord amb el d'entrada, pel fet d'ésser aquest molt superior al previst com a normal per l'aparell.
4 f. [FIF] [AQ] Atribut de la sensació visual que permet d'estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
5 f. [FIF] saturació magnètica Estat d'una substància ferromagnètica situada en un camp prou elevat perquè la inducció magnètica prengui un valor màxim independent del camp.