Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

habitant

hoste, persona que habita gratu´tament una casa no seva.
estadant o inquilÝ, el qui viu en una casa que no Ús seva, pagant un lloguer.
veÝ, el qui habita en una mateixa poblaciˇ, el mateix barri o la mateixa casa que un altre; el qui viu en un poble. L'enllumenat el paguen els ve´ns del carrer. Un poble de tres-cents ve´ns.
ciutadÓ (d'una ciutat)
vilatÓ (d'una vila)
pobletÓ o vilatjÓ (d'un poble o vilatge)
Ýncola, habitant d'un lloc (mot llatÝ, molt poc usat).
burgŔs (ant.), ciutadÓ.
colon (no usat gairebÚ mÚs que en plural), habitant d'una col˛nia.
poblador. Els primers pobladors del paÝs.
aborÝgens (pl.), els primers habitants d'un paÝs.
indÝgena, habitant d'un paÝs del qual Ús originari. S'usa nomÚs parlant dels aborÝgens d'un paÝs colonitzat. Altrament, hom diu els naturals.
aut˛ctons, indÝgenes.
regnÝcola (adj. i m. i f.), natural d'un regne, del paÝs que habita. Usat rarament.
troglodita, que viu en una cova.
cavernÝcola, Ýd.
resident, habitant d'un lloc del qual no Ús originari.
Cp. arborÝcola, arenÝcola, cavernÝcola, etc., es diu dels animals que viuen de preferŔncia en els arbres, en l'arena, en les coves, etc

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions