1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Os llarg i corbat dels que formen les parets de la cavitat toràcica i protegeixen els òrgans que hi són continguts. Rompre's, enfonsar-se, una costella. Està tan magre que se li poden comptar les costelles. 1 2 [LC] anar de costelles Caure de costat en terra. 1 3 [MD] costella flotant Costella que té el cartílag lliure. 1 4 [LC] falsa costella Costella que no arriba fins a l'estèrnum. 2 f. [LC] Muller. 3 f. [HO] [LC] Tros de carn de bou, moltó, etc., adherida a una costella. Una costella a la brasa. 4 1 f. [LC] [MU] Secció vertical del gruix de la campana, que influeix en la seva afinació. 4 2 f. [TRA] Quaderna. 4 3 f. [MU] Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt. 4 4 f. [MU] Peça de reforç de la taula harmònica en alguns instruments musicals. 4 5 f. [MU] Llistó del salmer de corredores de l'orgue que separa el canal d'aire corresponent a cada nota. 4 6 f. [IT] Llistó que compon amb uns altres el dibuix en els telers de maquineta. 4 7 f. [IT] Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir. 4 8 f. [AQ] Llistó horitzontal d'un bastigi que forma part de la base on descansa un plafó o una fonadura. 4 9 f. [BO] Engruiximent continu i lineal a la superfície d'un òrgan o d'una part vegetals.
