FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de flors zigomorfes, generalment esperonades, la majoria exòtiques, si bé algunes són pròpies de la regió eurosiberiana, com les balsamines. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subclasse de rèptils, amb dues fosses temporals al crani, coneguts des del carbonífer, que comprèn tots els rèptils actuals i la majoria dels extingits. Individu d'aquesta subclasse. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos i glicogen, acumulat en el citoplasma dels ous de la majoria d'animals per a la nutrició de l'embrió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de bacteris la majoria de representants del qual habiten en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l'humus. Bacteri de l'ordre dels actinomicetals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a la generació productiva de carpòspores, format per un conjunt de filaments que neixen damunt mateix del gametòfit per desenvolupament del zigot, propi de la majoria d'algues vermelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Susceptibilitat exagerada de l'organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria d'individus. Tenir al·lèrgia a la política. Sensibilització patològica produïda pel desencadenament de trastorns d'origen emocional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, ésser del mateix valor, preu, significació que una altra. Sis euros equivalen a mil pessetes. La seva resposta equival a un refús. Aquestes dues expressions s'equivalen en la majoria dels casos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glàndula pròpia de la majoria dels vertebrats, que en els humans és situada en la cavitat abdominal, entre el duodè i la melsa, la qual descarrega en l'intestí prim el suc que segrega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils del grup dels quelonis, terrestres, amb el coll completament retràctil i la closca i el plastró soldats com una cloïssa, que inclou la majoria de tortugues de terra. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Anatòlia. Relatiu o pertanyent a Anatòlia o als seus habitants. Grup de llengües indoeuropees que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la majoria de llengües de l'Àsia Menor. Relatiu o pertanyent a l'anatòlic. [...]
