FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barri que habitaven els jueus en algunes ciutats europees. El gueto de Varsòvia. Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió situada al costat d'una altra, generalment al darrere d'una regió costanera, amb la qual manté una estreta relació econòmica i social. Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d'un port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria fonològica basada en la hipòtesi que la majoria de les relacions entre unitats fòniques distintives de les llengües s'estableixen segons la presència o l'absència d'un tret distintiu, de manera que les oposicions es redueixen a una escala dicotòmica de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa a les pastures de muntanya (Gentiana verna). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les primulàcies, de mida petita, de fulles ovades o oblongues, la majoria en roseta basal, i flors blanques molt menudes, que es fa als degotalls de les roques calcàries i a les vores de les aigües (Samolus valerandi). Herba dels canonges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba alta de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, la majoria oposades, un xic abraçadores, i capítols grocs, ordinàriament amb vuit lígules, pròpia de l'Àfrica oriental, la grana de la qual, de color negre, és venuda com a menjar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, amb l'himeni amb porus o làmines i carn coriàcia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d'esca, el bolet de soca zonat i la sabatera. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subclasse de molses, que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fil·lidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s'obre típicament per un opercle que, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn més de mil espècies, la majoria arbres o arbustos de fulles coriàcies i flors reunides en inflorescències més o menys denses, pròpies de l'hemisferi austral i cultivades com a ornamentals als països [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, pilosa i glandulosa, de fulles gruixudetes, dentades, crenades o pinnatipartides, la majoria fent una roseta basal, i flors força petites, blavenques o liloses, disposades en verticil·lastres poc junts entre ells, que viu a les vores dels camins i [...]
