Resultats de la cerca frase exacta: 109

Diccionari de la llengua catalana
61. escrofulariàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de flors simpètales i d'estructura molt diversa i de fruit generalment en càpsula, esteses per tot el món i ben representades a les regions temperades i fredes, a la qual pertanyen l'herba blenera, les [...]
62. iridàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau [...]
63. meu 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les umbel·líferes, d'olor penetrant, amb les fulles molt finament dividides, la majoria basals, les flors blanques en umbel·la de radis desiguals i fruit oblong, que es fa a les pastures acidòfiles d'alta muntanya i és emprada en medicina popular [...]
64. surar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, sostenir-se a la superfície d'un líquid per l'impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre el dit cos. Si els tireu a l'aigua, alguns suren, però la majoria se'n van a fons. Prosperar 2 . Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura. [...]
65. agulletes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agulles de pastor. Pa de cucut. Filamaria. agulletes de bruixa Herba de la família de les geraniàcies, de fulles molt dividides, la majoria disposades en roseta basal, tiges ajagudes o ascendents, flors rosades o purpúries, en umbel·la, i fruits prolongats en un llarg bec [...]
66. liliaci -àcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a la flor del lliri blanc. Família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies, sovint bulboses o rizomatoses, de flors generalment actinomorfes amb sis tèpals vistosos i normalment amb sis estams i fruit en càpsula o baia, a la qual pertanyen els albons, la [...]
67. bromeliàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies i de fulles rígides, sovint agrupades en roseta i fent una mena de dipòsit on queda retinguda l'aigua, i d'inflorescències compactes, amb bràctees sovint vistoses, pròpies principalment del continent [...]
68. salicàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, d'arbres i arbustos, la majoria caducifolis i dioics, de fulles simples i amb estípules, flors sense periant a l'axil·la de petites bràctees i disposades en aments que apareixen molt d'hora, i fruit en càpsula amb nombroses llavors [...]
69. dipsacàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de fulles oposades o verticil·lades, flors agrupades en inflorescències molt compactes en forma de capítol i envoltades d'una corona de bràctees, i de fruit sovint coronat per un collar membranós i pel [...]
70. pinàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb una ala, pròpies en llur majoria de l'hemisferi boreal, a la qual pertanyen els pins, els avets i els cedres. Individu d'aquesta família. [...]
Pàgines  7 / 11 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>