FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església. renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la. carregar (algú) de malediccions imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 açò ço, usat algun cop en lloc d'això darrera per i en l'expressió ço és, això és. 2 Això i allò: Això i allò i allò altre. La tresca i la verdesca. 3 Això mateix: Àngela! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
picapunt, enuig en què juga l'amor propii que és causa de renyines, etc. desplaer, molèstia, ira. Ant. Desenuig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Allò que és propi d'una cosa. característica qualitat(->) atribut manera d'ésser modalitat, atribut moral (terme de filosofia) virtut. La virtut medicinal d'una planta. 2 Qualitat de propi, que convé exactament al que hom vol dir, etc. precisió. S'expressa amb molta precisió. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conducte del fum d'un fogar. fumerao fumeral 2 Per ext., el fogar mateix, quan és a terra i obert, com el que hi ha a les cuines i en algunes habitacions. llar escalfapanxes foc a terra Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]