Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: voler. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

la relativa és psicològic. En aquests casos, cal optar per a qui o al qual. Per exemple: Les noies que vas veure ahir eren les meves germanes. He conegut el teus amics, que havia vist al partit. Els nens a qui / als quals il·lusiona fer cagar el tió... (i no Els nens que il·lusiona fer cagar el tió [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cabre i caber. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: caldre i caler. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: ser o ésser. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma siguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: valer i valdre. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple: Els meus pares ja fa quaranta [...]

Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les principals són les següents: haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.   caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). [...]