FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el llenguatge infantil, pollet, moixó, ocell petit. Crit amb què hom crida els pollets o l'aviram. Tits, tits! Xiscle . Crit del tord al temps del zel o de la passa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zel per la religió, per les pràctiques religioses. L'ardent devoció dels croats. La devoció a Déu i als sants. Pràctica religiosa. Fer les seves devocions. Respecte reverent. Devoció a la pàtria. Té autèntica devoció per la seva mare. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excitar com amb un agulló. Estimular el zel d'algú. Excitar (algú) a l'acció, a l'execució d'una cosa. Estimular algú amb l'esperança d'una recompensa. Augmentar l'activitat (d'un òrgan, d'una funció vital, etc.). Estimular les activitats digestives [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fred, més fred. Refredar una cosa amb glaç. La seva absència ha refredat l'afecte que li tenien. Esdevenir fred, més fred. L'aigua tarda a refredar-se. Refredar-se l'entusiasme, el zel. deixar refredar una cosa No fer-la quan és oportú. Agafar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. no aniré a escalfar cap cadira a casa seva Expressió per a indicar el propòsit de no anar mai a veure algú, a visitar-lo. Comunicar ardor, zel, entusiasme (a algú). Aconseguir escalfar el públic, l'auditori. Van escalfar-se en la discussió. La discussió s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mans fredes. Trobar fred un menjar. Que s'ha refredat. Beure el cafè fred. una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària. Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. Un estil fred [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Vaga general. vaga de braços caiguts Vaga en què es deixa de treballar però es roman al lloc de treball. vaga de fam Mitjà de reivindicació que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició. vaga de zel Vaga que consisteix a complir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fosca. corb marí emplomallat Ocell de la família dels falacrocoràcids, d'uns 76 centímetres de llargada i de plomatge negre amb un plomall verdós al cap durant l'època de zel (Phalacrocorax aristotelis). corb marí gros Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esmerçats. Són paraules que no responen al pensament. El mot català ull respon a l'acusatiu llatí oculum. respondre d'algú o d'alguna cosa Donar-ne garantia. Ell ho farà bé: en responc. Jo us responc del seu zel. [...]