Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una [...]

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni  [...]

És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen. Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]

La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c. Es pot trobar ç: a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc. a final de mot: braç, veloç [...]

Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents: En mots aguts: la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc. la [...]

Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents: En mots aguts: la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc. la tercera persona del singular del passat simple [...]

El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc. s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema) Cal tenir [...]

L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´). La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]

El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc. s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc. Convé notar que en els grups gue [...]