1.
substantiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. existent essencial constituent informatiu(en termes de filosofia), que constitueix el principi formatiu d'una cosa. bàsico fonamental, que constitueix la part essencial. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
divers
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 vari(va sempre després del substantiu, igual que qualsevol altre adjectiu). Colors varis. De formes vàries. variat, íd. diferent(->) distint dissemblant heterogeni, de natura diversa. 2 pl. algun. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
objectiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una cosa) real(en oposició a subjectiu) material substantiu, que existeix per si. 2 (Dit d'una persona en el seu jutjament) imparcial impersonal desapassionat Ant. Tendenciós. 3 m. fi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
aclamació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovació, esclat d'aplaudiments, de manifestacions d'entusiasme. bravo. Des d'aquí se sentien els bravos de la gent. víctor, crit de joia amb què s'aclama algú. hurra(interjecció usada com a substantiu, semblant a bravo) visca, íd. Els aplaudiments i els visques de la generació no volien acabar [...]
|
5.
repetidament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reiteradament periòdicament cop de...Denota una acció reiterada. És una expressió molt castissa. Es construeix: 1) amb un substantiu, sempre en plural: Cop de crits. Cop de renecs. 2) amb l'infinitiu del verb. Cop de cridar. Cop de renegar. Ell, cop de demanar-ho, i la seva mare, cop de negar-li-ho [...]
|
6.
únic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
substantiu). Només hi he estat una trista vegada. Cp. rar, especial Ant. Múltiple. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 (en el seu gènere) exclusiu sol (→) un. L'ortografia cal que sigui una i acceptada per tothom. unitari, caracteritzat per la seva unitat. Preus unitaris. 2 A què res no pot ésser comparat. imparell, que no té igual. singular inimitable sense parió trist (anteposat al substantiu). Només hi he estat una trista vegada. Cp. rar, especial Ant. Múltiple. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
àrid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Parlant d'un terreny, d'una contrada) sec desert(->), usat també com a substantiu, significa un lloc inhabitable per la seva manca d'humitat i, per tant, de vegetació. estèril, es diu d'un terreny que no produeix res, encara que la causa no sigui necessàriament la sequedat [...]
|
8.
avall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enjús aigua baixant. Una peça de terra que és aigua baixant. cap avall (Hom pot adjuntar a avall un substantiu que el precedeixi. Anar costa avall.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
aplaudiment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
batimans, picament de mans. ovació, esclat d'aplaudiments. bis!Exclamació, en un concert, etc., amb què es demana la repetició d'una peça o d'un fragment. També s'usa com a substantiu. Ha merescut els honors del bis. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|