El verb indemnitzar, que vol dir 'rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa', és transitiu i porta un complement directe, que ha de ser de persona. Per exemple:
L'asseguradora indemnitza l'assegurat dels danys derivats.
L'empresa està obligada a indemnitzar [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Calen més cadires per al ball.
Si voleu que funcioni, ens calen reforços.
Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]