FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar (una part del cos) en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú. Abatre l'orgull, l'arrogància (d'algú), rebaixar d'una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos. Li digué això per humiliar-lo. Fer l'humil, fer acte d [...]
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: abstenir o abstindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és abstenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: captenir o captindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és captenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cartenir o cartindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és cartenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contenir o contindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contenir.
[...]