FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estació. envestir la platja Atracar 1 . Escometre (algú) per demanar-li quelcom. Si no els envestim, no ens donaran ni un cèntim. Emprendre (una cosa àrdua). Envestir una pujada. Envestir un negoci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
collites. Costat del buc d'una nau per la part de fora. Línia o filera, especialment de peces usades en construcció naval. Andana de baus, de taulons, de nanses. Sèrie de vaixells col·locats paral·lelament, l'un al costat de l'altre, a fi d'ocupar poc espai. Atracar en andana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als mars. Érem tan mar endins, que ja no vèiem terra. prendre terra Atracar, desembarcar. terra ferma Continent2 3 1. Part sòlida de la superfície de la Terra considerada com a suport dels éssers humans, de les plantes, etc. terra a terra A peu pla, molt arran de [...]
v tr i intr 1 mar [atracar] abordar intr, arribar intr. v tr 2 [para un combate naval] abordar. 3 fig [una persona] abordar, envestir, escometre, emprendre. [...]
v tr 1 hartar, atracar, atiborrar. 2 fig hartar, llenar. L'han afartat de cops, le han hartado de golpes. 3 [enfastidir] hartar, fastidiar, hastiar p fr, cansar. v pron 4 hartarse, atracarse, atiborrarse. 5 fig hartarse. Afartar-se de dormir, hartarse de dormir. [...]