Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 105

Fitxes de l'Optimot  | Ortografia
31. Verb 'argüir': ús de la dièresi
Font Fitxes de l'Optimot
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
32. Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
33. Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font Fitxes de l'Optimot
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents: 1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
34. Ortografia de 'g' (ge) i 'j' (jota)
Font Fitxes de l'Optimot
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
35. 'sèquia' o 'séquia'? / Pronúncia de 'séquia'
Font Fitxes de l'Optimot
36. Accentuació de la vocal e al País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals. En els mots aguts [...]
37. Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de [...]
38. Ortografia de la essa sonora: s i z
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
39. Apostrofació dels articles definits 'el' i 'la' / Apostrofació dels articles personals 'en' i 'na' / Apostrofació de la preposició 'de'
Font Fitxes de l'Optimot
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac: l'avi l'Albert l'hereu l'Ignasi l'insecte n'Hug l'univers n'Anna l'u l'Úrsula l'autoritat el dia d'avui l'organització pota d [...]
40. Apostrofació dels pronoms febles / Combinacions de dos pronoms
Font Fitxes de l'Optimot
pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en). Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple [...]
Pàgines  4 / 11 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>