FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat. Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor. a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. picar-se el mar El vent, alçar-hi petites onades. Ofendre's per una paraula, una actitud, etc. Potser es picarà, però no vull estar-me de dir-li-ho. Vanar-se. Picar-se d'espavilat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cabells, les dents. Perdre la paraula. Perdre la salut, la força. Perdre la paciència. Perdre el seny. Perdre la gana, l'apetit, la son. Perdre la memòria, el record d'una cosa. Perdre la fe, l'esperança. Perdre el bon humor. Perdre una obra interès. Perdre una roba el color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a raons Conversar1. Baralles de paraula. Cercar, buscar, raons. Si dius això, hi haurà raons. Facultat de raonar, de discórrer, de discernir la veritat. L'home està dotat de raó. Tenir ús de raó. raó pura Raó que procedeix sense elements empírics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliuren la bossa. demanar la lluna Demanar una cosa que no es pot donar. demanar la mà d'una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s'hi. demanar la paraula [o demanar per parlar] Expressar el desig de parlar en una assemblea, en una reunió, etc. demanar raó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paraula. Dir versos. Dir el parenostre, una avemaria. Dir amb art. dir-ne de tots colors [o dir-ne de tot color, o dir-ne de coents, o dir-ne de verdes i madures, o dir-ne per a salar, o dir de tot] Dir molts penjaments d'algú. en un dir Jesús Molt ràpidament, en un moment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del compte a causa de l'ús continuat. Pinça del cranc exòtic Uca tangeri, de carn molt apreciada. En una muntura, la major o menor capacitat d'ésser guiada amb la brida. Un cavall bla o moll de boca. Un cavall dur de boca. Boca com a òrgan de la paraula. Venir a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ànim, una intenció. Va fer acció de fugir. acció reflexa Reflex 6. En un orador, en un actor, les actituds, els gestos, que acompanyen la paraula. En un drama, en un poema, en una narració, etc., conjunt de fets que es representen o es conten, la manera com es desenrotllen. La [...]
