FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un benefici. Domini beneficiari. Que frueix d'un benefici, que rep en do una cosa. Que té dret a rebre prestacions de la seguretat social. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau i atreu per la seva gràcia. Ser graciós en el caminar, en l'enraonar. Ple de gràcia. Tenir un caminar, un enraonar, graciós. Concedit com una gràcia. Un do graciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte que s'ofereix en do a Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d'un vot, en record d'un benefici rebut, que es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb liberalitat. Un do liberal. Digne d'una persona de condició lliure. Professions liberals. Relatiu o pertanyent al liberalisme. El partit liberal. Sistema liberal. Partidari del liberalisme. Un home liberal. Liberals i conservadors. Que manifesta una actitud de tolerància i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do que s'ofereix a una divinitat o, en el catolicisme, a un sant o una santa. Pa i altres espècies que es porten a l'església en ocasió de certes solemnitats. Allò que s'ofereix a algú. Jo us faig ofrena de la meva admiració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dorm molt. El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És un gran dormidor: no hi ha qui el faci llevar. ésser poc dormidor Dormir habitualment poc. Sempre em llevo d'hora: soc poc dormidor. Persona que pretén tenir el do d'endevinació en estat de son. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do extraordinari i transitori concedit per l'Esperit Sant als cristians, amb vista al bé de l'Església. Qualitat d'una persona que la fa més apta per a complir la seva missió. Capacitat moral de certes persones per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escampar-se un líquid o un gas. Deturar l'efusió de la sang. Acció de comunicar abundantment un do. L'efusió de la divina gràcia. Manifestació càlida dels propis sentiments afectuosos. Parlar amb efusió. Els beneí amb tota l'efusió del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Predicció d'un profeta. Les profecies d'Isaïes. El do de profecia. Cosa que hom prediu basant-se en els propis coneixements, en l'experiència, en una sospita, etc. Les teves profecies que el despatxarien de la feina han estat ben certes. Pronòstic escatològic o polític [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que l'entonació natural de la nota que precedeix s'ha d'abaixar un semitò. Manca un bemoll davant el do. So representat per un bemoll. Amb la veu es poden afinar a la perfecció els bemolls. Afectat per un bemoll, s'aplica a una nota musical. Concert per a [...]
