El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:

Pegaven bufetades a l'Albert.

També és possible elidir el complement directe i, en aquest cas, el verb es construeix només amb el complement indirecte. Per exemple:

Pegaven a l'Albert.

A l'hora de fer la substitució pronominal d'aquests complements, el complement animat, el directe, se substituirà pel pronom el, la, els, les, si és determinat, o pel pronom en, si es tracta d'un complement directe indeterminat. En canvi, el complement animat, l'indirecte, se substituirà amb el pronom li. Per exemple:

La bufetada la van pegar a l'Albert.
En van pegar moltes, de bufetades, a l'Albert.
Li van pegar una bufetada, a l'Albert.

Cal tenir en compte que, en alguns parlars, el complement animat de pegar és tractat com a complement directe en lloc de complement indirecte. Per exemple:

Pegaven l'Albert.