1 v. tr. No encertar. malencertar, no tenir encert en algun afer, treball, etc. mancar. Mancar el cop. Un homicidi mancat. frustrar. Un pla frustrat. Homicidi frustrat. mal reeixir espifiar errar. Errar el cop. equivocar(->) fer figa 2 v. intr. fallir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Cata [...]

1 v. intr. Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. vagar(->) vagarejar vagabundejar divagar rodar anar a la ventura 2 Desviar-se de la veritat, moralment del camí dret. fallar caure en error equivocar-se(->) faltar(->) enganyar-se(->) 3 v. tr. No encertar. equivocar. Ha equivocat [...]

. tocar-hi de mig a mig afinar-s'hi, gairebé encertar-ho. acostar-s'hi, íd. Ant. Malencertar. Fallar. Errar. Fer coster: no encertar el blanc. No tocar pilota. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 fer faltao fallar. Li han fallat els càlculs. fer figa mancar. En el moment d'acabar d'alçar el pes, li han mancat les forces. Li ha mancat el cor. frustrar-se(un pla, etc.) tornar-se aiguapoll(una cosa) anar a malguany(una cosa) 2 decebre. 3 Cessar, un comerciant, els seus pagaments [...]

no tenir èxit no reeixir fallar frustrar-se mancar. Un poeta mancat. Un atemptat mancat. naufragar(una empresa, un negoci, etc.) fer figa fer pota, un caçador o pescador, no agafar res. errar-lao errar el tret espifiar-la sortir femella(una cosa). A aquell totes li surten femelles, no té mai [...]

1 Prendre una decisió en comú. jutjar resoldre fallar acordar(->) establir disposar deliberar. Hem deliberat de fer-ho. decretar determinar estatuir convenir jurar. Van jurar la seva ruïna. 2 Prendre una decisió una persona sola. resoldre proposar-se determinar. Vaig [...]

el que volia. Ant. Mancar (una cosa): no reeixir-hi. Fallar. Fracassar. Frustrar-se (una cosa). Esguerrar (una cosa): no reeixir-hi. Naufragar (fig.). Haver fet un pa com unes hòsties. Lluir-se (iròn.). Ens hem ben lluït!. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]