Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers. any de l'ed. any de l'edició professors d'inst. professors d'institut [...]

L'apostrofació dels articles el i la, i de la preposició de, davant de les sigles sol presentar vacil·la- cions. Per resoldre aquesta qüestió d'una manera coherent tindrem en compte la pronunciació més que no la grafia (vegeu l'apartat 6 del capítol «Sigles»). [...]

L'apostrofació davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre- posició amb el nom de la lletra inicial. el PCUS el pe-cus l'MPOC l'ema-poc la BDOL la [...]

Quan pronunciem una sigla desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla. la LECr la Llei d'enjudiciament criminal el FCB el Futbol Club Barcelona d'OC d'Òmnium Cultural [...]

En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci- ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació. Davant [...]

Davant de les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació. l'ICEC (masculí) el PIB l'ONU (femení) l'EFTA (femení) l'UCI (femení) la IATA la UOC la UFEC la NASA d'USO de [...]

A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura. Per [...]