FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar impetuosament a l'encontre (d'algú o d'alguna cosa), anar a topar-hi. El brau m'ha envestit prop del pont, i sort he tingut de poder-me enfilar en un arbre. La nostra barca va envestir la seva i de poc li fem fer sotsobre. El tren ràpid ha envestit un tren que estava parat a l [...]
v tr 1 embestir. L'autobús envestí el cotxe, el autobús embistió el coche. 2 [per demanar quelcom] embestir, acometer. 3 fig [una cosa àrdua] acometer, emprender. Envestir un negoci, acometer un negocio. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]