Resultats de la cerca frase exacta: 5
|
1.
pairar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La nau, estar aturada poca estona, amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa i amb les escotes de les altres veles amollades. Estar-se d'alguna cosa. Les criatures s'havien de pairar de la coca ensucrada. Es pairen d'escopir al meu [...]
cosmògraf cosmògrafa
|
|
2.
pairar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
pairar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr mar pairar, estar al paire. [...]
|
|
4.
paire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pairar. estar al paire Pairar 1 . posar-se al paire Maniobrar una embarcació de vela per tal que resti al paire. [...]
|
|
5.
pairar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [de fer una cosa] pasar intr (o pasarse), prescindir intr. D'això, me'n puc prou pairar, puedo prescindir perfectamente de ello. 2 zafarse, librarse. M'he pairat de fer-ho, me he librado de hacerlo. 3 [d'una obligació] saltarse, saltarse a la torera. 4 fam saltarse, fumarse. T'has pairat [...]
|
cosmògraf cosmògrafa
1 m. i f. [PR] [FIA] Persona versada en cosmografia.
2 m. [LC] [PR] ant. Geògraf.