FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte mitjançant el qual cada part o només una d'elles adquireix el dret a exigir de l'altra que es posi en vigor en un moment posterior el contracte definitiu ara promès o projectat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retrocedir; l'efecte. Moviment de sentit contrari al de sortida del projectil, que l'expansió dels gasos de la recambra imprimeix al canó d'una arma de foc, en el moment de disparar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa que resulta del lloc, del moment, etc. [usat generalment en pl.] Tot allò que fa la vida còmoda. Un pis amb totes les comoditats. No tenien lavabos ni dutxa ni cap comoditat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En aquest moment. Ara dinen. Abans d'ara. D'ara endavant. En un moment, futur o pretèrit, pròxim al present, adés. Ara ha passat el carter. Ara sortirem. Ara mateix ha arribat. ara com ara Mentre no canviïn les coses. Ara com ara anem bé; després ja veurem. ara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de tocar amb els llavis algú o alguna cosa cloent-los en el moment del contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d'afecció, salutació, reverència, etc. La noia li va fer un parell de petons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a terminar, que dona terme a alguna cosa. Que expressa l'acció en el moment final d'un procés duratiu, sense fer referència ni a l'inici ni al seu desenvolupament. Aspecte terminatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el tir amb arc, peça de cuir o de plàstic que serveix per a cobrir i protegir la part interna del braç que sosté l'arc del frec de la corda en el moment de disparar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guàrdia o militar que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari. Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d'una caserna. Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe d'algues verdes, d'aigües dolces, unicel·lulars o filamentoses, no ramificades, que se separen de la resta dels cloròfits pel fet que en cap moment del seu cicle no presenten gàmetes flagel·lats. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se escàpol. Estava disposat a escapolir-se per la finestra. Deixar aquells amb qui hom està sense que se n'adonin. Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió. [...]
